Observació del tricoma de l'olivera

He decidit fer aquesta pràctica, ja que a part de ser molt senzilla, el resultat, visualment és molt estètic, i crec que us podria agradar.

PROCEDIMENT

1. Amb una agulla o algun objecte punxant, rasca suaument la part posterior d'una fulla d'olivera. Feu-ho ja directament sobre un porta.
2. Tot i que sembla que no hi hagi res, no rasqueu més fort, ja és suficient per quan ho mireu pel microscopi.
3. Si es vol s'hi afegeix una gota d'aigua, però personalment, no ho trobo necessari.

RESULTAT

El resultat és la forma característica del tricoma de l'olivera, especialitzat al clima Mediterrani, ja que no és un clima molt humit, i ha hagut de desenvolupar aquestes estructures en forma de paraigües del revés per a poder retenir d'una manera més eficient l'aigua.

Observació de la fulla directament al microscopi.

Observació de les diferents fases de la mitosi

PROCEDIMENT

1. Primer de tot, cal posar una ceba o un all en un medi nutritiu, per tal que les arrels es comencin a reproduir i sigui més fàcil poder observar una cèl·lula en qualsevol de les fases de la mitosi. Això es fa, agafant una ceba i introduint-la en aigua, de manera que només estiguin en contacte amb ella les arrels.
2. Al cap d'uns quants dies, quan han crescut unes noves arrels de color blanc, agafarem un objecte per tallar amb la fulla molt fina, i tallarem una d'aquestes arrels per la punta no més de 3 mil·límetres.
3. El tros d'arrel tallat, el col·loqueu en un vidre de rellotge i li afegiu orceïna acètica (solució A), fins que veieu que estigui submergit.  
4. Escalfeu amb molt de compte, per tal d'assecar l'excés de colorant. No heu d'apropar molt el porta a la flama, ja que si no es pot cremar la mostra.
5. Deixar assecar durant una bona estona.
6. Amb l'ajuda d'unes pinces, col·loqueu l'arrel sobre un portaobjectes, i amb un paper de filtre elimineu les restes de la solució A.
7. Afegiu 2 o 3 gotes d'orceïna acètica (solució B).
8. Col·loqueu un portaobjectes a sobre l'arrel, i amb molt de compte pressioneu suaument sobre l'arrel, fins que les cèl·lules hagin quedat en un mateix pla.

RESULTAT

El resultat, si la pràctica surt bé i les arrels estaven realment en un procés de divisió, és impressionant. Cal dir, que normalment no surt a la primera, i que per a trobar una pràctica on les cèl·lules surtin bé, haureu de repetir moltes vegades el procediment.

Com deia abans, es poden distingir les diferents fases de la mitosi (profase, metafase, anafase i telofase) tot i que no és una tasca fàcil, i inclús es poden arribar a veure els cromosomes.

Observació de floridura

PROCEDIMENT

Primer de tot haurem de trobar matèria orgànica, en la qual hagi proliferat una colònia de fongs. El material més fàcil d'aconseguir és en aliments que s'hagin florit, també si voleu i en sabeu es pot intentar cultivar un fong en una placa de petri.

1. Quan ja tenim el material, amb la punta de les pinces o amb un escuradents, es frega sobre la superfície on hi ha el fong, ha de ser molt suau per no endur-vos tot el material.
2. El fong que ha estat extret es col·loca sobre un portaobjectes.
3. A la mostra se li col·loca una gota d'aigua perquè no estigui tan concentrat i es pugui veure millor.
4. Si veieu que teniu trossos de material molt grans, amb el mateix objecte amb el que l'heu extret l'intenteu estendre pel portaobjectes.

No cal dir que després, l'objecte utilitzat per extreure la mostra s'ha de llençar o desinfectar, ja que si no es fes, el fong podria proliferar en altres llocs potser no desitjats.

RESULTAT

Si la pràctica surt com estava previst es poden veure coses molt impressionants. Es poden veure la majoria de les parts dels fongs, des de les hifes, micelis o la formació d'espores o conidis. També es poden veure les estructures encarregades de la formació de les espores anomenats conidòfors. Segons el fong que hagi proliferat en la vostra mostra, els conidòfors són diferents.

En el meu cas, jo vaig veure una de les espècies del gènere "Aspergillius".

Tot i així, a la meva mostra vam poder trobar altres gèneres de fongs diferents.

Observació de pol·len del pi

Hem fet aquesta pràctica separada de l'observació de pol·len, perquè creiem que el pol·len del pi  es prou diferent de la resta de pol·lens i per això l'hem separat. Com podreu veure a les fotos del resultat, el pol·len del pi és molt interessant.

També hem fet dues pràctiques de pol·len seguides, ja que ara en ser la primavera i època de pol·len, cal aprofitar-ho, ja que no el podem trobar sempre, per això hem fet aquestes pràctiques ara i no en un altre moment.

PROCEDIMENT

El procediment, és bàsicament el mateix que el d'observació de pol·en, l'única cosa de la que cal assegurar-nos, és que veritablement estem observant pol·len de pi. Us deixo a continuació una foto por orientar-vos si no sabeu on es troba el pol·len de pi.

RESULTAT

El resultat, com explicàvem a la introducció, és espectacular i comparant-ho amb les altres fotos de pol·len  és completament diferent com podeu veure en les següents imatges. Cal dir que segons la posició en la que mires el pol·len, la seva forma varia, però segueix sent pol·len de pi.

Observació de pol·len

PROCEDIMENT

1. Amb una punta de ganivet, rasquem l'antera de la flor perquè es desprenguin els grans de pol·len.
2. Recollim el pol·len  desprès, i el col·loquem en un portaobjectes, amb poca quantitat ja n'hi ha prou.
3. Afegim una gota d'aigua a sobre d'on hem dipositat el pol·len.
4. Suaument, deixem caure el cobreobjectes sobre la mostra, intentant que no ens quedin gotes d'aire.
5. Hi han alguns mètodes de tinció del pol·len, els quals encara no disposem.

RESULTAT

En les següents imatges, us mostrem diversos pol·lens, observats de diferents plantes, per tant el color, la mida i la forma són diferents.

Durant l'observació de pol·len vam veure una sèrie de grànuls que semblaven pluricel·lulars i per això ens fan dubtar de si són grànuls de pol·len. Agrairíem si ens poguéssiu donar un cop de mà per identificar-los.

Observació de bacteris del iogurt

PROCEDIMENT

1. Agafa una mostra de iogurt de la mida aproximada d'una llentia. 
2. Dilueix el iogurt amb 10 o 12 vegades el volum de la pipeta.
3. Barreja la solució de iogurt.
4. Col·loca la solució en un portaobjectes i estén-la.
5. Afegeix unes gotes del tint blau de metilè i deixa'l actuar 5 minuts.
6. Renta l'excés de colorant amb aigua destil·lada.
7. Cobreix la mostra amb unes gotes d'algun fixador i col·loca-hi a sobre el cobreobjectes.

 RESULTAT

Podem observar els diferents bacteris que ajuden a la fermentació del iogurt.

Es distingeix clarament les cadenes de cocs (Streptococcus thermophilus).

També més esporàdicament trobem algun bacil (en aquest cas són els Lactobacillus), emmarcat en vermell.

Observació de cèl·lules sanguínies

PROCEDIMENT

1. Després de rentar-te bé les mans, neteja el polpell d'un dit amb alcohol i punxa'l amb una agulla.
2. Recull la gota de sang sobre un extrem d'un portaobjectes.
3. Amb un cobreobjectes, que s'ha de col·locar sobre la gota lleugerament inclinat, estén la gota de sang al llarg del primer portaobjectes.
4. Deixa assecar i fixa amb alcohol metílic o etílic durant 3 minuts.
5. Després cal fer la tinció amb Giemsa, submergint l'extensió en una solució diluïda a 1: 9 de colorant Giemsa i  aigua destil·lada durant 20 minuts.
6.  Esbandeix amb aigua destil·lada i deixa assecar.
7. Cobreix la mostra amb unes gotes d'algun fixador i col·loca-hi a sobre el cobreobjectes.

RESULTAT

Es poden observar els tres tipus de cèl·lules sanguínies:

Els glòbuls vermells o eritròcits, tenyits de rosa, i amb forma de disc bicòncau, que fa que el seu centre sigui més pàl·lid.

Eritròcits

Els glòbuls blancs o leucòcits, on es distingeixen els granulòcits (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i els agranulòcits (limfòcits i monòcits). Els neutròfils són els més abundants i es caracteritzen per tenir un nucli multi-lobulat i el seu citoplasma està lleugerament puntejat amb grànuls de color púrpura. Els eosinòfils posseeixen com a característica un nucli bilobulat i un citoplasma ple de grànuls (rosat fosc). Els basòfils, els menys freqüents, tenen el nucli eclipsat per nombrosos grànuls grans (blau fosc). Els limfòcits són les cèl·lules més petites de la sèrie blanca i es caracteritzen perquè tenen un nucli rodó molt tenyit i un petit anell de citoplasma més clar. Els monòcits són els elements més grans, posseeixen un gran nucli excèntric, generalment dentat amb forma de ferradura, que es tenyeix menys intensament que el dels altres glòbuls blancs.

Basòfil

Monòcit

Eosinòfil

Neutròfils

Limfòcit

I per últim les plaquetes, que sovint es troben agrupades i tenyides de color púrpura.

Plaqueta

Observació de microorganismes aquàtics

PROCEDIMENT

1. En un pot de vidre recull una mica d'aigua estancada d'una bassa, junt amb una mica de matèria orgànica (fulles, algues, etc.).
2. Tapa el pot amb una tela o drap perquè s'airegi.
3. Deixa reposar entre 4 i 7 dies en un lloc càlid i amb llum.
4. Un cop transcorreguts els dies de repòs, agafa una mostra de líquid amb una pipeta que contingui una mica de matèria orgànica
5. Diposita la mostra sobre un portaobjectes i tapa-ho amb un cobreobjectes

RESULTAT

Es poden observar gran nombre de protozous movent-se entre la matèria orgànica.

També es poden veure altres tipus de microorganismes animals, més grans, com són els rotífers, tant els sèssils com els mòbils, que tenen una doble corona ciliada en la part anterior i s'alimenten de protozous ciliats.

A més també es poden observar petites algues i microorganismes vegetals d'aigua dolça, com per exemple les diatomees, mostrades en les imatges següents.

També es poden observar altres organismes, que explicarem en publicacions posteriors.

Observació de cèl·lules de la mucosa bucal

PROCEDIMENT

1. Amb un instrument similar a una cullereta, grata la mucosa de l'interior de la galta.
2. Prepara un portaobjectes amb una gota d'aigua.
3. Barreja la mostra de la mucosa amb aigua i estén-la sobre el portaobjectes.
4. Deixar assecar la solució durant una bona estona.
5. Afegeix unes gotes del tint blau de metilè i deixa'l actuar 5 minuts.
6. Renta l'excés de colorant amb aigua destil·lada.
7. Cobreix la mostra amb unes gotes d'algun fixador i col·loca-hi a sobre el cobreobjectes.

RESULTAT

Es poden observar les cèl·lules epitelials de la mucosa amb el seu nucli central més pigmentat.

Però també es poden veure tenyits més foscos i en forma de cocs i bacils alguns bacteris colonitzadors.